HAMBRE DE JUSTICIA
La solidaridad que ha mostrado, en los últimos años, el pueblo mallorquín hacia los que se han visto privados de los medios esenciales para sobrevivir ha sido extraordinaria. Sin embargo, estas últimas Navidades la generosidad ha llegado a grados heroicos, ya que muchas personas han compartido con los pobres aquello de lo que carecen.
Los grupos que hacemos llegar los alimentos a quienes padecen hambre en casa, queremos hacer de portavoces de los beneficiados, dando las gracias a todos los que hacen posible este prodigio de hermandad. Si la extrema necesidad a la que se ven condenados muchos de los habitantes de Mallorca fuera fruto de una catástrofe de la naturaleza, podríamos hablar, con orgullo, de una gente magnánima. Pero la situación desesperante de la nueva pobreza viene provocada por la perversidad del sistema y el cinismo de los que abusan del poder económico, social y político. Nuestra crisis tiene causas y culpables.
Queremos seguir dando una respuesta al hambre de aquí recogiendo y repartiendo alimentos, pero no podemos renunciar a nuestros derechos y a nuestras dignidades. Para nosotros, el silencio sería peor que cerrar los ojos a la miseria.
Los pobres nos negamos a ser utilizados para reforzar el sistema. Más allá del hambre de pan, sufrimos hambre de justicia.
No hablamos de una justicia utópica como sinónimo de revolución, de la que ya desesperamos. Reclamamos una justicia palpable y concreta en el sentido clásico de la palabra. Es decir, la igualdad de derechos, oportunidades y responsabilidades para todos.
Justicia significa que los ladrones del dinero del pueblo nos devuelvan todo lo que nos han robado. Justicia quiere decir que se supriman las diferencias astronómicas de sueldos. La justicia exige que los capitales públicos y privados fugados y escondidos, se inviertan en la creación de puestos de trabajo. Mientras haya en Mallorca cerca de cien mil parados la miseria ahogará nuestro pueblo.
Sólo podemos alejar el tufo de beneficencia que desprenden nuestras buenas acciones con la denuncia, la crítica y la autocrítica. Sólo podremos aguantar la estocada de la impotencia alzando el grito de nuestra hambre y sed de justicia.
Can Gazà
Fundació Minyones
Parròquia de sant Francesc de Paula
Caputxins, “Pa de sant Antoni”
Associació altruista El Refugi
Associació Zaqueo
Ciutat, gener 2013
--------------------> Estamos de acuerdo con ellos.(MS)
FAM DE JUSTÍCIA
La solidaritat que ha mostrat, en els darrers anys, el poble mallorquí envers els qui s’han vist privats dels mitjans essencials per sobreviure ha estat extraordinària. Tanmateix, aquest últim Nadal la generositat ha arribat a graus heroics, ja que moltes persones han compartit amb els pobres allò que ells freturaven.
Els grups que feim arribar els aliments als qui pateixen fam a ca nostra, volem fer de portaveus dels beneficiats, tot donant les gràcies a tots els qui fan possible aquest prodigi de germanor.
Si l’extrema necessitat a què es veuen condemnats molts dels habitants de Mallorca fos fruit d’una catàstrofe de la naturalesa, podríem parlar, amb orgull, d’una gent magnànima. Però la situació desesperant de la nova pobresa ve provocada per la perversitat del sistema i el cinisme dels que abusen del poder econòmic, social i polític. La nostra crisi té causes i culpables.
Volem seguir donant una resposta a la fam nostra arreplegant i repartint aliments, però no podem renunciar als nostres drets i a les nostres dignitats. Per nosaltres, el silenci seria pitjor que tancar els ulls a la misèria.
Els pobres ens negam a ser utilitzats per reforçar el sistema. Més enllà de la fam de pa, patim fam de justícia.
No parlam d’una justícia utòpica com a sinònim de revolució, de la qual ja desesperam. Reclamam una justícia palpable i concreta en el sentit clàssic de la paraula. Val a dir la igualtat de drets, oportunitats i responsabilitats per a tothom.
Justícia significa que els lladres dels diners del poble ens retornin tot el que ens han robat. Justícia vol dir que se suprimeixin les diferències astronòmiques de sous. La justícia exigeix que els capitals públics i privats fugats i amagats s’inverteixin en la creació de llocs de feina. Mentre hi hagi a Mallorca prop de cent mil aturats la misèria ofegarà el nostre poble.
Només podem allunyar el tuf de beneficència que exhalen les nostres bones accions amb la denúncia, la crítica i l’autocrítica. Només podrem aguantar l’acorada de la impotència alçant el crit de la nostra fam de justícia.
Can Gazà
Fundació Minyones
Parròquia de sant Francesc de Paula
Caputxins,“Pa de sant Antoni”
Associació altruista El Refugi
Associació Zaqueo
Ciutat, gener 2013
